¡Obric el meu cor ...!
 
Mai res està perdut. L'Advent és cridada a la conversió, però des de l'alegria del Déu de la misericòrdia, que ens produeix esperança i ens interpel·la. Advent és sempre mirada cap endavant.
Avui també nosaltres, com els que escoltaven a Joan Baptista, ens preguntem què hem de fer. Joan va anunciar un baptisme nou, el de Jesús, que va ser baptisme amb l'Esperit Sant, esperit de bondat i misericòrdia, d'alegria. A això ens crida el Senyor en aquest diumenge, en aquesta setmana. Obrim el nostre cor i acollim el missatge d'esperança de Martin Luther King:
 
-«Avui els dic a vostès, amics meus, que malgrat les dificultats del moment, jo encara tinc un somni. Somie que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: «que tots els homes són creats iguals».
 
-Somio que un dia, en les vermelles turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus, es puguen asseure junts a la taula de la germanor.
 
-Somni que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat.
 
-¡Avui tinc un somni! Somie que algun dia les valls seran cims, i els turons i muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els torts seran redreçats, i la glòria de Déu serà revelada, i s'unirà tot el gènere humà.
 
-Aquesta és la nostra esperança. Amb aquesta fe podrem esculpir de la muntanya de la desesperança, una pedra d'esperança. Amb aquesta fe podrem transformar el so discordant de la nostra nació en una bonica simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe podrem treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts, sabent que algun dia serem lliures.»